dilluns, 23 de novembre del 2009

Els polítics ampostins a la xarxa (II)

Toni Espanya: "Encara arrosseguem inèrcies absurdes del passat on la informació en exclusiva era sinònim de poder"

Com ja vam avançar fa unes setmanes, hem parlat amb Toni Espanya, portaveu del grup municipal del PSC, sobre la seua experiència amb les noves tecnologies en el món de la política. Espanya també és, actualment, director dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, i és un dels polítics ampostins més actiu a les xarxes socials.

Com creu que han d'utilitzar els polítics les noves teconologies?
Són una manera d'apropar el teu compromís públic i el teu treball a la gent. Des de la meua concepció de l'activitat pública, són uns instruments indispensables per apropar-se a la gent de forma directa, sense intermediaris.

De fet, la interacció que permeten les noves eines electròniques, ja siguin blocs o xarxes socials, hauria d'apropar la política als ciutadans i fer-los més partícips. Per què creu que això avui en dia encara no passa?
Són un conjunt de coses: manca de cultura d'incorporar aquestes noves eines a les rutines individuals diàries, prevenció per donar transparència a l'activitat pública per part dels seus responsables... Encara arrosseguem inèrcies absurdes del passat on la informació en exclusiva era sinònim de poder. També hi ha el fet generacional, molta gent de més de 50 anys que està en política té unes limitacions difícils de superar, però també hi ha gent més jove que no li veu el retorn. Jo poso el meu gra d'arena per apropar la política a la gent.

Vostè és un dels polítics ampostins més actiu a la xarxa. A què es deu?
Crec que els que estem en gestió pública a un cert nivell tenim l'obligació d'explicar el que fem i quins arguments emprem per defensar les nostres posicions polítiques. Fins ara depenies de l'atenció de la premsa perquè la gent conegués el teu treball. Els meus col·laboradors saben la importància que li dono a la transparència i a la informació. És un error veure els mitjans de comunicació com uns enemics. Són els millors aliats que tenim en la gestió pública i en l'activitat política. Malauradament, encara hi ha molta gent que té una actitud de prevenció cap als mitjans. Per mi és un error monumental i una concepció obsoleta del sentit de la cosa pública: no es pot amagar la informació que ens pertany a tots. La gent és agraïda i sap valorar i reconèixer aquesta actitud, tot i que no siguen de la teua corda ideològica. Tinc la sort de poder gaudir d'aquests nous instruments, en els que no vaig créixer com els meus fills, però crec que he sabut incoporar-los a la meua activitat de forma general. De fet, la relació amb els mitjans de comunicació sempre l'he volgut portar jo de forma personal, sense intermediaris. Les TIC m'ho permeten fer ara a gran escala.

S'ha fixat o ha seguit el model d'algun altre polític, o tot és iniciativa pròpia?
Sempre he estat molt actiu en les noves tecnologies. Hi ha gent que rep correus electrònics meus des de fa anys. Cada setmana faig una tramesa de dos correus amb notícies linkades sobre temes que jo considero d'interès local o general a més de 500 persones. Sovint rebo retorns que ajuden a matisar les informacions, o opinions a favor o en contra. En qualsevol cas, és una manera de tenir la gent informada i d'estimular la participació. Crec que la gent ben informada és més difícil d'enganyar.

Quin ús fa de la xarxa social Facebook? Participa en alguna altra?
A més del Facebook, tinc un bloc, que no tinc tant actualitzat com m'agradaria. Intento fer un parell d'entrades al mes. També tinc una Blackberry que em té informat al moment dels correus electrònics que rebo. Els que em coneixen saben que no tinc sempre el mòbil a prop, tot i que sí que està sempre en posició de vibració. M'ajuda molt en la feina, però tampoc en depenc. La cara negativa de les TIC és la dependència que et pot arribar a crear. No hem de perdre de vista que abans que res, som persones que tenim unes obligacions professionals i dependències personals i emocionals. Les TIC t'han d'ajudar en aquests àmbits, no segrestar-te.

Té més de 1.800 amics a Facebook. És una finalitat política o electoral?
2.000 a data d'avui. No tots són d'Amposta, en tinc molts del meu partit de tot Catalunya i altres de molts pobles de les Terres de l'Ebre. Sóc molt proactiu en la recerca de nous amics. Miro regularment els suggeriments a la pàgina d'inici que et fa el propi Facebook, i agrego tots aquells que, encara que no els conegui, siguin gent del territori i tingue, un número mínim d'amics en comú. Crec que he deixat clar que és una conseqüència de la meua visió de la política.

Fotografia: Bloc d'Antoni Espanya