Els joves ampostins veuen el futur professional lluny de la seua ciutat

L’Ajuntament d’Amposta va adjudicar, fa unes setmanes, una seixantena de beques de transport, per un valor total de 8.000 euros, als estudiants universtaris que utilitzen el transport públic i que el curs passat van aprovar totes les assignatures de les quals s’havien matriculat. Aquesta és la segona edició d’unes beques ben rebudes pels universitaris i que, a la vegada, serveixen a l’Ajuntament per saber com veuen els joves el seu futur professional. I és que a més d’emplenar una sol·licitud i presentar els tiquets del transport, els joves han de respondre una petita enquesta.

Segons la regidora d’Ensenyament, Isabel Ferré, d’aquesta enquesta es desprèn que un 70% dels joves volen tornar a Amposta un cop acabats els estudis. Ferré, però, reconeix que el consistori haurà d’engegar polítiques laborals “per no perdre aquest valor de ciutadans qualificats”.

Des de Lo pont penjant hem parlat amb alguns joves que estudien fora de la ciutat, per saber com veuen el seu futur laboral a les Terres de l’Ebre i, concretament, a la capital del Montsià. Les respostes que hem rebut són diverses, però predomina una tendència general a percebre un futur professional complicat a la ciutat. I és que la majoria de la quinzena de joves que hem entrevistat vinculen directament el retorn a la ciutat un cop finalitzats els estudis amb la projecció laboral. Ho tenen molt clar: cap d’ells estaria disposat a tornar i treballar en una feina no relacionada amb els estudis. Això si, alguns reconeixen que tot depèn de la disciplina en la qual t’hagis format i de les expectatives personals de cadascú: “Hi ha carreres que és més fàcil trobar feina, però n’hi ha que és molt complicat o gairebé impossible”, comenta una jove.

Al marge d’això, també n’hi ha que recorden que als joves qualificats “els agrada viure en un lloc on hi hagi actes culturals i possibilitats de seguir formant-se”, cosa que a Amposta, pot ser complicada depenen de l’àmbit professional.

Com a conlusió, els joves reconeixen un avenç en els últims temps en les possibilitats laborals que ofereix la ciutat i el territori, encara que perceben molta feina a fer. Esperem doncs, que la voluntat de l’Ajuntament es transformi en accions que permetin que, algun dia, els joves puguin tornar lliurement a la seua ciutat d’orígen, sense dependre de les ofertes laborals que puguin o no puguin trobar.










Imatges: elaboració pròpia a partir de les entrevistes amb disset joves ampostins de diverses edats.

Els polítics ampostins a la xarxa (II)

Toni Espanya: "Encara arrosseguem inèrcies absurdes del passat on la informació en exclusiva era sinònim de poder"

Com ja vam avançar fa unes setmanes, hem parlat amb Toni Espanya, portaveu del grup municipal del PSC, sobre la seua experiència amb les noves tecnologies en el món de la política. Espanya també és, actualment, director dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, i és un dels polítics ampostins més actiu a les xarxes socials.

Com creu que han d'utilitzar els polítics les noves teconologies?
Són una manera d'apropar el teu compromís públic i el teu treball a la gent. Des de la meua concepció de l'activitat pública, són uns instruments indispensables per apropar-se a la gent de forma directa, sense intermediaris.

De fet, la interacció que permeten les noves eines electròniques, ja siguin blocs o xarxes socials, hauria d'apropar la política als ciutadans i fer-los més partícips. Per què creu que això avui en dia encara no passa?
Són un conjunt de coses: manca de cultura d'incorporar aquestes noves eines a les rutines individuals diàries, prevenció per donar transparència a l'activitat pública per part dels seus responsables... Encara arrosseguem inèrcies absurdes del passat on la informació en exclusiva era sinònim de poder. També hi ha el fet generacional, molta gent de més de 50 anys que està en política té unes limitacions difícils de superar, però també hi ha gent més jove que no li veu el retorn. Jo poso el meu gra d'arena per apropar la política a la gent.

Vostè és un dels polítics ampostins més actiu a la xarxa. A què es deu?
Crec que els que estem en gestió pública a un cert nivell tenim l'obligació d'explicar el que fem i quins arguments emprem per defensar les nostres posicions polítiques. Fins ara depenies de l'atenció de la premsa perquè la gent conegués el teu treball. Els meus col·laboradors saben la importància que li dono a la transparència i a la informació. És un error veure els mitjans de comunicació com uns enemics. Són els millors aliats que tenim en la gestió pública i en l'activitat política. Malauradament, encara hi ha molta gent que té una actitud de prevenció cap als mitjans. Per mi és un error monumental i una concepció obsoleta del sentit de la cosa pública: no es pot amagar la informació que ens pertany a tots. La gent és agraïda i sap valorar i reconèixer aquesta actitud, tot i que no siguen de la teua corda ideològica. Tinc la sort de poder gaudir d'aquests nous instruments, en els que no vaig créixer com els meus fills, però crec que he sabut incoporar-los a la meua activitat de forma general. De fet, la relació amb els mitjans de comunicació sempre l'he volgut portar jo de forma personal, sense intermediaris. Les TIC m'ho permeten fer ara a gran escala.

S'ha fixat o ha seguit el model d'algun altre polític, o tot és iniciativa pròpia?
Sempre he estat molt actiu en les noves tecnologies. Hi ha gent que rep correus electrònics meus des de fa anys. Cada setmana faig una tramesa de dos correus amb notícies linkades sobre temes que jo considero d'interès local o general a més de 500 persones. Sovint rebo retorns que ajuden a matisar les informacions, o opinions a favor o en contra. En qualsevol cas, és una manera de tenir la gent informada i d'estimular la participació. Crec que la gent ben informada és més difícil d'enganyar.

Quin ús fa de la xarxa social Facebook? Participa en alguna altra?
A més del Facebook, tinc un bloc, que no tinc tant actualitzat com m'agradaria. Intento fer un parell d'entrades al mes. També tinc una Blackberry que em té informat al moment dels correus electrònics que rebo. Els que em coneixen saben que no tinc sempre el mòbil a prop, tot i que sí que està sempre en posició de vibració. M'ajuda molt en la feina, però tampoc en depenc. La cara negativa de les TIC és la dependència que et pot arribar a crear. No hem de perdre de vista que abans que res, som persones que tenim unes obligacions professionals i dependències personals i emocionals. Les TIC t'han d'ajudar en aquests àmbits, no segrestar-te.

Té més de 1.800 amics a Facebook. És una finalitat política o electoral?
2.000 a data d'avui. No tots són d'Amposta, en tinc molts del meu partit de tot Catalunya i altres de molts pobles de les Terres de l'Ebre. Sóc molt proactiu en la recerca de nous amics. Miro regularment els suggeriments a la pàgina d'inici que et fa el propi Facebook, i agrego tots aquells que, encara que no els conegui, siguin gent del territori i tingue, un número mínim d'amics en comú. Crec que he deixat clar que és una conseqüència de la meua visió de la política.

Fotografia: Bloc d'Antoni Espanya

Dies de música

La música serà la protagonista aquest cap de setmana a Amposta. Diumenge, 22 de novembre, és Santa Cecília, patrona dels músics, i com a municipi on la música de banda és una tradició centenaria, ja aquesta nit comença la festa dels músics.

La Lira Ampostina oferirà, a partir de dos quarts d'onze, el tradicional concert de Santa Cecília, amb el qual s'enceta la temporada de concerts de la banda. El concert no només comptarà amb l'actuació de la banda, sinó que també hi participaran el quartet de saxofons Triptone, el Terranova Brass Quintet, i el Cor de la Lira Ampostina. Un viatge musical que portarà els espectadors del jazz a la música llatina.

Demà és el torn de la Unió Filharmònica. A partir de les deu, la banda juvenil, la Coral Aquae, i la banda de música, ens oferiran un concert que vol homenatjar el mestre Josep Maria Arasa Gargallo, en motiu del centenari del seu naixement.

I diumenge, el sentit homenatge a la patrona. Santa Cecília va ser una dama romana, i la seua fama musical es basa en la seua llegenda, segons la qual cantava a Déu tot pregant-li mentre moria martiritzada. Se la va començar a relacionar amb la música al segle XV, i aviat es va fer popular. El 1594, Gergori XIII va proclamar-la patrona de la música, i la primera festa en honor seu va ser a Normandia. Diumenge, doncs, els músics de les dues bandes homenatjaran a la patrona i viuran la seua festa, la de la música. Ampostins i ampostines, gaudiu-ne!

Fotografia: imatge de Santa Cecília

Els polítics ampostins a la xarxa

Renyits amb el món internauta

No sé si es tracta d’un dels molts “efectes Obama”, però cada vegada els polítics del nostre país són més presents a la xarxa, ja sigui a través de blocs personals, planes web institucionals o fins i tot amb les xarxes socials com Twitter o Facebook. Arran d’aquest boom mediàtic, em vaig preguntar si els polítics ampostins també seguien aquesta tendència.

Els resultats, després d’algunes indagacions, no són gaire esperançadors. Sembla que la moda internauta no ha arribat a la política ampostina, i la majoria dels nostres polítics no estan gaire presents a la xarxa. A Manel Ferre (CiU), per exemple, el podem trobar en una plana amb domini personalitzat, però curiosament l’última actualització data del maig del 2007, coincidint amb els darrers dies de campanya electoral. D'altra banda, des de la web de l’Ajuntament, es pot enllaçar al Diari de l’Alcalde, però resulta que no és per xafardejar que fa el nostre alcalde, sinó que es tracta d’una pàgina on hi ha notícies d’àmbit local d’arreu de Catalunya (i l’última sobre Amposta és del juliol). Sembla, doncs, que l’alcalde no compta amb internet com a via prioritària de comunicació amb els ciutadans.

Una situació similiar és la de Marta Cid (ERC). La darrera actualització de la seua web també coincideix amb els últims eleccions municipals. A més d’aquesta plana, compta amb un bloc, tot i que només s’hi publiquen els reculls de notícies, i l’última actualització també data de la darrera campanya. Una pàgina que donaria molt de joc a aquest grup de l’oposició és esquerramposta.cat, ja que podrien publicar-hi què fan per la ciutat, propostes, idees... però semblen tenir-la un poc abandonada.

On si sembla que es fa més ús de la xarxa és entre els membres del grup de l'oposició (PSC). El seu portaveu, Toni Espanya, té, a diferència dels seus companys de ple, una presència més “mediàtica”. Compta amb un bloc personal, que actualitza regularment, i és bastant actiu a Facebook.

Properament, Toni Espanya ens parlarà de la seua experiència a la xarxa, però de moment, què us sembla la presència mediàtica dels polítics ampostins? Creieu que a través de la xarxa podrien apropar més la política als ciutadans? O no hi ha res més que un objectiu electoral?