Recuperar el passat

Tots els ampostins i ampostines recordarem la festa del centenari de la ciutat que es va viure fa uns mesos. Es van celebrar dos actes destacats: la Festa del Mercat a la Plaça i la inauguració del Pont. La veritat és que la Festa del Mercat va tenir molt èxit, tot i ser la primera, i molts ciutadans que estaven expectants, de seguida es van il·lusionar en poder implicar-se més en la següent edició.

Doncs bé, ara tenen l'oportunitat de fer-ho. S'han posat en marxa uns tallers per a la festa gratuïts que promouen la cultura popular. Aquests tallers permetran que la propera festa del mercat encara sigui més lluïda. Alguns ja han començat, com el de pauma i el de balls de principis del segle XX, però encara en queden un parell per poder-s'hi inscriure: el de jocs tradicionals i el de cuina tradicional. Estan oberts a tot el públic, però especialment, el primer s'adreça a estudiants de magisteri, monitors de lleure i professors. I el segon, a restauradors i cuiners.

Sembla que Amposta, amb una festa com aquesta i totes les activitats paral·leles que se'n deriven, busca recuperar el seu passat i donar-lo a conèixer a les generacions més joves, així com fer-les partíceps i protagonistes d'aquest passat. A més, potser estem davant d'un nou model festiu, el del retorn a èpoques passades, que s'ha explotat en moltes ciutats i que fins ara no havia arribat a la capital del Montsià. Com ho veieu? Creieu que la festa del Mercat, si manté la continuïtat, a la llarga pot arribar a convertir-se amb un referent, com ho és la del Renaixement de Tortosa?

Fotografía: 1a festa del mercat a la plaça. Dimas Balaguer, publicada a El Punt (24/05/09)

Es busca patrocinador de 60.000 euros

La crisi econòmica ha arribat, fins i tot, a l’esport ampostí. O si més no, això sembla. El president del Club Futbol Amposta ha anunciat la mala situació econòmica per la qual, diu, està passant el Club. Segons Tarrazona, molts socis no poden pagar la seua quota i l’única solució és trobar un patrocinador que injecti 60.000 euros. Per aconseguir-ho, Tarrazona sol·licita el suport del consistori i de la ciutat en general, ja que diu que s'ha de valorar si Amposta pot sostenir un equip a tercera divisió.

La notícia em sorprèn. El primer equip, com s'ha dit, està jugant a 3a divisió, i el Club Futbol és una de les entitats esportives de la ciutat amb més base, per no parlar ja del suport social que rep (té al voltant d'uns 600 socis i actualment patrocinat per Arròs Montsià, Mapei i Grosmercat, entre altres). Veient-ho així, la seua situació és molt millor que la d’altres entitats, com per exemple la Unió Atlètica Montsià, o el bàsquet, per esmentar-ne només un parell, que sempre han estat esports minoritaris i, com a tals, han sofert moltes mancances (el Club de Bàsquet, per exemple, no disposa ni d'una pista pròpia per poder entrenar, i a la UAM ja coneixen què és no tenir un patrocinador que faciliti i ajudi a la tasca del club).

Si alguna cosa caracteritza Amposta és la gran varietat d'entitats esportives: rem, handbol, atletisme, patinatge, hockey, futbol, bàsquet, twirling, ginmàstica rítmica, natació, esgrima. Ho demostra el Centre de Tecnificació Espotiva (un dels set que hi ha a Catalunya) i que a falta de completar la infraestrucutra, està en marxa des de la temporada 2004/05. Però al llarg de la trajectòria de totes aquestes entitats espotives, moltes s'han trobat amb mancances d'infraestructura, i amb manca de suport institucional. I algunes, encara ho pateixen ara. Sobretot, perquè alguns clubs, com el de futbol, han estat històricament més ben recolzats. Així, doncs, tot i que potser ara és moment d'ajudar el club de futbol (encara que potser primer s'hauria d'estudiar l'estat econòmic del club a fons), també és moment, ara i sempre, de donar el màxim suport a totes les iniciatives esportives, sense discriminar-ne cap i independentment de quina sigui la disciplina.

Fotografia: Club Futbol Amposta

Si no fos per les associacions...

Informa la pàgina web de l'Ajuntament d'Amposta que avui, divendres, l'associació sociocultural Tarambana enceta la segona edició d'un cicle de documentals.

Sota el suggerent títol "Mirades", el cicle s'engega aquesta nit amb la projecció d'un documental francès, Ser y tener, a les 21:30 al Casal municipal. El cicle projectarà vuit documentals des d'avui i fins al maig, i com a novetat d'enguany, després del visionat hi haurà una estona de tertúlia, dirigida per algú relacionat amb la matèria tractada en la peça audiovisual.

Sovint ens queixem de la manca d'iniciatives culturals a la nostra ciutat, però des d'aquí volia reconèixer la tasca de moltes associacions i entitats, ja que és gràcies a la seua empenta que gaudim d'activitats tant interessants com aquesta. Si no fos pel teixit associatiu, Amposta no gaudiria d'un cicle de concerts, el Saló de la Infància no seria possible i, en definitiva, l'oferta cultural seria bastant limitada.

No voldria subestimar el suport del consistori en la majoria d'activiats (això ja seria un altre tema), però en aquesta ocasió vull reconèixer l'esforç de les associacions, que tot i que massa sovint passa desapercebut, és d'on surten les idees, les ganes i la il·lusió de fer coses per la ciutat.

Fotografía: Ajuntament d'Amposta

Terra de (massa) bous

Que Amposta és terra de bous ho deixa molt clar l’escultura de benvinguda i homenatge a aquesta tradició a la rotonda de l’avinguda Aragonesa. Aquests darrers dies, l’actualitat política de la ciutat i de les Terres de l’Ebre en general, també ens recorden aquest tret característic del territori. Amposta, Deltebre i l’Aldea han demanat, en els respectius ajuntaments, que es reconegui aquesta festa, per tal que s'incorpori al catàleg del Patimoni Festiu de Catalunya.

Aquesta és, sens dubte, una bona iniciativa. Les festes de bous a Amposta es remunten a finals del segle XIX i principis del XX, quan ja es té constància de l’existència de la festa del bou capllaçat la vigília de la Mare de Déu d’agost. Per tant, la petició és del tot lícita. Si a això hi sumem que el consistori ampostí ha demanat que es regule la festa, convertint el manual de bones pràctiques taurines en un decret llei de correbous, la notícia no pot ser més positiva.

Però Amposta no només ha de ser terra de bous. En els últims anys, les festes majors es veuen eclipsades per la passió taurina. És cert que les festes serveixen per mantenir vives les tradicions, i ningú les entendria sense bous, però en unes festes populars s’han de complaure tots els públics. Des del respecte per la tradició i els seus aficionats, molts ampostins i ampostines han reclamat, els darrers anys, més actes i activitats alternatives, però any rere any, el programa de festes decep a tots aquells que no participen dels actes taurins. Aquesta reivindicació ja ha arribat a les xarxes socials, però faltarà veure si de cara a l’any vinent, trobem algun indici de canvi en el programa.

Fotografía: escultura situada a la rotonda de l'avinguda Aragonesa. Manel Zaera.

Benvinguts!

Salutacions a totes i a tots, i benvinguts a Lo Pont Penjant. Aquest bloc, que he posat en marxa en el marc de l'assignatura Periodisme especialitzat en entorns multimèdia (la qual curso en el meu últim any de carrera a la URV), pretén tractar aspectes de qualsevol àmbit que afecten la ciutat d'Amposta. Es tracta de fer una anàlisi crítica sobre els temes d'actualitat i sobretot, del que preocupa als veïns d'Amposta. És per això que us demano la vostra participació, per tal que aporteu la vostra opinió i també proposeu temes que cregueu rellevants. La intenció és crear també un espai de debat i diàleg en el qual, totes les aportacions, seran benvingudes.

Per part meua, res més de moment. Em posaré a treballar en el primer tema que tractaré, en el qual encara estic rumiant, i aviat en trobareu notícies. Només em queda animar-vos a participar!

Salut!