El Parc dels Xiribecs, a punt

Sens dubte, aquest que comença serà un cap de setmana d'inauguracions. La nova normativa electoral fa que dimarts vinent s'acabi el plaç legal perquè els govern municipals inaugurin equipaments o qualsevol cosa que els vingui de gust. I Amposta, no serà una excepció, i celebrarà una inauguració destacada, la del Parc dels Xiribecs. Un equipament del qual, finalment, en farà bandera l'alcalde Manel Ferré.

Podríem dir que l'obra d'aquest parc ha estat més llarga que la Sagrada Família, si no fós perquè al final, s'ha acabat abans el parc que el temple de Gaudí. El 1989 ja es parlava d'aquest espai verd, i muns pares ja pensaven en anar-hi a passejar. Però han hagut d'esperar 20 anys, com tots els ampostins i ampostines.

L'obra ha costat, en total, 3,5 milions d'euros, tot i que l'impuls definitiu s'ha donat els últims dos anys, injectant 1,2 milions d'euros. Així que ha quedat ben bonic: el guèiser del llac central és el tret més significatiu, tot i que el parc, dissenyat per Pep Salgar, té diversos espais diferenciats.

La graderia del nou parc d'Amposta. El Punt.

Una bona amiga es preguntava si, ara que ja el tenim, el sabrem cuidar bé, el parc. Però això, ja és cosa de tots. L'alcalde l'inaugurarà demà, amb un espectacle multidisciplinari d'un cost de 15.000 euros, però el que passi a partir d'aquí, ja és veurà.

__________

En motiu de les properes eleccions municipals, reactivo 'Lo pont penjant' per seguir de prop l'actualitat de la capital del Montsià. Tots els comentaris, idees o suggeriments seran benvinguts!

Carxofes i més carxofes

Aliena i al marge de la segona onada de consultes independentistes, Amposta va viure ahir una de les seues festes més rellevants i amb més projecció, la festa de la carxofa. Milers de persones, i no només ampostins o de les Terres de l'Ebre, sinó també vinguts del que en diuen la Catalunya central, van degustar els plats dels diferents restaurants del municipi.

Amb la celebració d'aquesta 15a edició, no es pot negar que la festa està consolidada, però no per això s'ha de deixar de treballar-hi per fer-la una mica millor any rere any. El turisme gastronòmic atreu persones d'arreu, i com s'ha demostrat aquí i en municipis veïns, és una bona manera de promocionar i projectar el territori país enllà. És per això que cal cuidar els detalls per no perdre l'atractiu que atreu tanta gent a la festa. Observat el panorama que oferia ahir el pavelló firal, però, cal fer un apunt: molta gent i poques taules (sense parlar de les cadires, que es llogaven a 1 euro).

És cert que molts habituals de la festa, coneixent la situació, ja venien preparats, amb tauletes de càmping fins i tot. Però també hi va haver molts assistents que no van trobar lloc per asseure i degustaven els plats drets pels racons del recinte (o bé podien pagar un euro i menjar-s'ho asseguts). Esperem que en la propera ocasió es trobi la manera de que la manca de taules, o bé d'espai, no sigui una limitació. Ah, i crec que dins del tiquet de 8 euros, no estaria de més que s'hi inclogués el seient.

Aquí teniu unes quantes imatges de la jornada:

Mai plou a gust de tothom

Ja tenim vegueries, però com bé diu la dita, mai plou a gust de tothom. Per alguns, com el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ahir va ser un dia històric, però per a d'altres, com l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, la llei finalment aprovada ha estat decebedora.

Després de tantes polèmiques i d'un llarg estira-i-arronsa per part de tots aquells que tenien alguna cosa a dir en aquest procés, ahir va quedar ben clar que no hi haurà capitals, sinó "seus institucionals". I tots contents. A Tarragona, satisfets per ser la "seu" de la vegueria del Camp de Tarragona (de moment, manté aquest nom a pesar de la reivindicació del consistori tarragoní d'eliminar "Camp de"), i a Reus, també contents perquè ja no es reconeixen capitals.

Però i a l'Ebre? Després de ser els que més hem demanat aquesta nova organització territorial, per activa i per passiva, no hi estem gaire d'acord, i per diversos motius. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, ja va assenyalar ahir la necessitat de corregir aspectes com el finançament o les competències. Ferré, com ja hem apuntat, lamenta que s'hagi ignorat el reclam ampostí de la cocapitalitat, i també va recordar la manca de consens: "Hi ha alcaldes de la Ribera d'Ebre que han qüestionat la seua pertinença a aquesta vegueria", va afirmar ahir.

Personalment, crec que potser les coses s'haguessin pogut fer millor, però adoptar una postura de rebuig sistemàticament tampoc crec que sigui massa positiu. Si volem diàleg i consens, potser que prediquem amb l'exemple.

Fotografia: via elpunt.cat. El delegat del govern brinda per la nova llei.

Amposta es transforma

Recordo quan, ja fa uns quants anys, o potser no tants, un dels mestres del col·legi Miquel Granell sempre ens deia que, abans de construir l’escola, tota aquella zona d’Amposta eren oliveres. I això que, en aquella època, encara havies de passar pel costat de nombrosos descampats per arribar al col·legi…

No és la meua intenció fer un discurset emotiu de com era Amposta anys enrere, que per això ja tenim els protagonistes dels bancs del “si no fos…”, i de ben segur que ho fan millor que jo, però sí fer notar com es transforma Amposta. Pels que hi sou cada dia, potser els canvis no són tant evidents, però pels que ens passegem pels carrers només de tant en tant, Amposta es transforma a passos agegantats.

Algunes transformacions són petites, i d’altres, de gran dimensió, com les que s’estan vivint darrerament al barri del centre. Primer, les obres al carrer Verge del Pilar, i ara, les obres prèvies per la construcció del primer pàrking subterrani de la ciutat, que, personalment, crec que suposa un canvi molt gran en la fesomia del centre d’Amposta.

No tinc imatges per il·lustrar-ho, però si feu un repàs mental sobre aquesta zona del municipi, recordareu com ha canviat. En el lloc de la ja desapareguda parada d’autobusos, hi havia temps enrere una zona d’esbarjo. Després va venir la malaguanyada parada, ja que entre una cosa i una altra poc profit se n’ha tret, i ara, vés a saber com quedarà, el que de moment sembla un camp de batalla, un cop s’acabin les obres de l’aparcament.

El problema de les grans transformacions és que, tot i que es fan amb bona intenció, no se sap mai, fins al cap del temps, si donaran els fruits desitjats.

Aquí teniu unes quantes imatges de les obres de l'aparcament:

Lark About, finalista de l'Amplifica't

El grup ampostí Lark About ha començat l'any amb bon peu. Les seues cançons, que sonen a punk rock i amb tocs d'ska ebrenc, els han fet arribar a la final de la segona edició del concurs de música en català Amplifica't, organizat per Joves d'Acció.

Lark About està entre els nou finalistes d'aquest concurs després d'haver actuat en la fase prèvia, en la qual hi havia 26 grups més, en un concert a Ontinyent. "Vam marxar del concert molt contents per l'experiència, però veiem molt difícil classificar-mos", explica Rafel Balada, el cantant del grup. Fa pocs dies, però, van rebre la notícia de que es trobaven entre els finalistes i que, només per això, els inclourien en un disc promocional.

Per Lark About, haver arribat a la final d'aquest concurs suposa "el concert més important" que hauran fet fins ara, des de la seua creació l'any 2004. I tot i que reconeixen que és molt difícil que guanyin, es mostren molt orgullosos de la seua trajectòria: "Anirem a passar-ho tot lo bé que puguem, i així també coneixerem molta gent i molts grups que segurament, no hagéssim conegut".

Des d'aquí, molta sort i molts èxits!


Fotografia: Lark About

Amposta capital?

Les rivalitats territorials són gairebé inevitables, sobretot entre ciutats properes que lluiten per ser una més important que l’altra, o sinó almenys, que se’ls tingui a les dues amb la mateixa consideració. Aquests darrers dies, l’actualitat del Camp de Tarragona s’ha tornat a centrar en la picabaralla entre Reus i Tarragona. Però això, a Amposta, no ens interessa gaire, que ja en tenim prou amb la nostra, de picabaralla.

I sembla que la cosa no és cap broma. Ja ho va anunciar l’alcalde en un dels actes de la fira que tant harmoniosament vam celebrar la setmana passada: a Amposta no li agrada que l’única capital de la futura vegueria de les Terres de l’Ebre sigui Tortosa. I no s’hi conformarà. A partir d’aquí, ha començat la revolució, apropant-se gairebé a el que l’alcalde de Tarragona, Fèlix Ballesteros, va qualificar com “guerres civils territorials complicades”; referint-se a la seua disputa personal. Però no ens desviem del tema.

El debat ha arribat, com no podia ser d’altra manera, a la xarxa social de moda, Facebook. Resulta que servidora, com a bona ampostina, rep dues sol·licituds de grups: “Amposta capital de les Terres de l’Ebre” i “A favor de la vegueria i contra l'enfrontament Amposta i Tortosa”. En aquest moment, beneeixo la decisió que vaig prendre temps enrere de no fer-me de cap grup excepte que no el trobés extremadament curiós o interessant.

El cas és que ha tingut més èxit el grup que proclama la capitalitat d’Amposta, i no tant el que porta per bandera la unitat del territori. Ara bé, jo em pregunto: què volen els membres d’un i altre grup? Creuen, amb el cap i no amb el cor, que Amposta té, o no té, prous mèrits per ser capital? Prefereixen la co-capitalitat amb l’eterna rival, Tortosa? O lluitaran fins al final per defensar la bona causa de la capitalitat ampostina?

Sembla que ara, la capitalitat de les vegueries s’haurà de decidir per majoria en el consell que es crearà en cadascuna d’aquestes unitats territorials. És aquesta l’oportunitat que ha d’aprofitar la capital (si, aquí si que ho és) del Montsià?

Ah, m’oblidava d’apuntar que el grup Amposta capital està creat per membres de CiU, i el grup contrari a la disputa, per membres del PSC. Si aquesta disputa posa en perill la futura creació de la vegueria, que si tot va bé serà la primera de tot Catalunya, de qui serà la culpa? De moment, el delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, ja ha demanat que s'ajorni el debat de les vegueries, mentre que el delegat del Govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, reclama sensatesa.

Massa interrogants per un tema tant transcendental. Què en penseu, de tot plegat?

La crisi passa de llarg a Fira Amposta

Amposta posa avui punt i final a quatre dies de festa que, com cada any, suposen una de les cites més detacades per als ampostins i ampostines: les fires. Enguany, Fira Amposta ha arribat a la 49a edició marcada pel context econòmic, però sembla que la crisi ha passat de llarg. Fa unes setmanes, l’Ajuntament ja va anunciar que es mantindrien el nombre d’expositors, i les expectatitves eren bones. Com va explicar dissabte el president de Fira Amposta, Josep Manel Ferré, “unes 55.000 persones visitaran la fira, i esperem que es generi un volum de negoci de 7,5 milions d’euros”.

A jutjar pel gran moviment que hi hagut als voltants de la Fira, amb grans dificultats per aparcar i molta gent passejant, segurament que el balanç definitiu serà positiu. I tot això sense parlar del siginificat especial que té Fira Amposta pels ampostins i ampostines. Són dies de festa, per tornar a casa els que no hi són, per trobar-se amb amics i familiars, per passar-s’ho be i per saludar enmig de la fira a aquelles persones amb les quals sembla que només ens trobem per aquestes dates.

A partir de demà, però, ja serà el dia en què la comissió organitzadora de la fira farà el balanç definitiu d’aquesta edició i començarà a pensar en la propera, en la qual es cumpliran les noces d’or de Fira Amposta. Llàstima que no estarà llest el nou pavelló firal per aquest aniversari.

Tot seguit, teniu algunes imatges d’aquesta edició de Fira Amposta.