Lo Pont Penjant

A la vista del 10A

2011-04-04T18:05:00.000+02:00

Comencem la setmana amb la vista posada al 10A. I no, no pas per la consulta de la independència que celebren Barcelona i altres municipis, que a Amposta la veurem passar, sinó per una manifestació que em sembla que portarà cua.

El partit antitaurí, Pacma, i Animanaturalis han convocat per diumenge vinent una manifestació contra els correbous a la capital del Montsià a les 12 del migdia. No cal dir que Amposta és un dels municipis de les Terres de l'Ebre on els actes taurins estan més arrelats, com ja hem vist en altres ocasions. Per això, a alguns ciutadans, aquesta protesta, sota el lema "No als correbous i sí a les tradicions i festes sense animals", els pot semblar una provocació, ja que es preveu que la majoria de manifestants siguin de fora del territori.

Des de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre ja han assegurat que es mostren "respectuosos" amb aquesta protesta, tot i que apunten que a vegades, són els aficionats taurins els que no són respectats. De totes maneres, durant la passada legislatura es van regular els correbous, i a més, els membres de l'Agruapció van aprofitar les festes d'estiu, quan es concentren el major nombre d'actes taurins, per recollir signatures de suport per si de cas. I ja en tenen més de 15.500.

Sigui com sigui, caldrà veure, amb les eleccions municipals a tocar, si es fa ús polític d'aquesta protesta o si aquesta vegada, amb la normativa a favor, el debat taurí queda arraconat. Que ja se sap que, amb qüestions controvertides com aquesta, més val no embolicar la troca.

Cartell de la manifestació

"Que vingui algú famós"

2011-03-30T17:24:00.000+02:00

Fa unes setmanes, el candidat socialista a l'alcaldia d'Amposta, Antoni Espanya, un dels polítics de la ciutat més actiu a Facebook, va preguntar als joves ampostins a través d'aquesta xarxa social quins grups musicals o cantants ens agradaria que actuessin a la capital del Montsià.

Espanya va rebre més de 120 respostes. I és que la manca d'oferta cultural i d'oci és un dels reclams històrics dels sectors juvenils de la ciutat i un dels eterns debats que es viu any rere any en converses de carrer, sobretot quan es dóna a conèixer el programa de festa major. Evidentment, les respostes a la pregunta del candidat van ser diverses, ja que com diuen, per a gustos els clorors.Val a dir, però, que tampoc van ser gaire exigents, i molts insistien "que vingui algú famós, sigue qui sigue". Això evidencia la manca d'oferta musical que ha patit des de fa molts anys la ciutat.

Els joves ampostins, i la ciutadania en general, és activa i dinàmica, i vol consumir oci i cultura. Però per fer-ho, sempre ha de marxar de la ciutat. Ja ens agraden els concerts de petit format a la vora del riu amb els grups locals, però que aquesta sigui l'única oferta "alternativa" a les nits de discoteca de la Sala Metro tots els dies d'una festa major amb un pressupost de 90.000 euros, és incomprensible.

El Parc dels Xiribecs, a punt

2011-03-25T19:06:00.000+01:00

Sens dubte, aquest que comença serà un cap de setmana d'inauguracions. La nova normativa electoral fa que dimarts vinent s'acabi el plaç legal perquè els govern municipals inaugurin equipaments o qualsevol cosa que els vingui de gust. I Amposta, no serà una excepció, i celebrarà una inauguració destacada, la del Parc dels Xiribecs. Un equipament del qual, finalment, en farà bandera l'alcalde Manel Ferré.

Podríem dir que l'obra d'aquest parc ha estat més llarga que la Sagrada Família, si no fós perquè al final, s'ha acabat abans el parc que el temple de Gaudí. El 1989 ja es parlava d'aquest espai verd, i muns pares ja pensaven en anar-hi a passejar. Però han hagut d'esperar 20 anys, com tots els ampostins i ampostines.

L'obra ha costat, en total, 3,5 milions d'euros, tot i que l'impuls definitiu s'ha donat els últims dos anys, injectant 1,2 milions d'euros. Així que ha quedat ben bonic: el guèiser del llac central és el tret més significatiu, tot i que el parc, dissenyat per Pep Salgar, té diversos espais diferenciats.

La graderia del nou parc d'Amposta. El Punt.

Una bona amiga es preguntava si, ara que ja el tenim, el sabrem cuidar bé, el parc. Però això, ja és cosa de tots. L'alcalde l'inaugurarà demà, amb un espectacle multidisciplinari d'un cost de 15.000 euros, però el que passi a partir d'aquí, ja és veurà.

__________

En motiu de les properes eleccions municipals, reactivo 'Lo pont penjant' per seguir de prop l'actualitat de la capital del Montsià. Tots els comentaris, idees o suggeriments seran benvinguts!

Carxofes i més carxofes

2010-03-01T20:09:00.006+01:00

Aliena i al marge de la segona onada de consultes independentistes, Amposta va viure ahir una de les seues festes més rellevants i amb més projecció, la festa de la carxofa. Milers de persones, i no només ampostins o de les Terres de l'Ebre, sinó també vinguts del que en diuen la Catalunya central, van degustar els plats dels diferents restaurants del municipi.

Amb la celebració d'aquesta 15a edició, no es pot negar que la festa està consolidada, però no per això s'ha de deixar de treballar-hi per fer-la una mica millor any rere any. El turisme gastronòmic atreu persones d'arreu, i com s'ha demostrat aquí i en municipis veïns, és una bona manera de promocionar i projectar el territori país enllà. És per això que cal cuidar els detalls per no perdre l'atractiu que atreu tanta gent a la festa. Observat el panorama que oferia ahir el pavelló firal, però, cal fer un apunt: molta gent i poques taules (sense parlar de les cadires, que es llogaven a 1 euro).

És cert que molts habituals de la festa, coneixent la situació, ja venien preparats, amb tauletes de càmping fins i tot. Però també hi va haver molts assistents que no van trobar lloc per asseure i degustaven els plats drets pels racons del recinte (o bé podien pagar un euro i menjar-s'ho asseguts). Esperem que en la propera ocasió es trobi la manera de que la manca de taules, o bé d'espai, no sigui una limitació. Ah, i crec que dins del tiquet de 8 euros, no estaria de més que s'hi inclogués el seient.

Aquí teniu unes quantes imatges de la jornada:

Mai plou a gust de tothom

2010-02-03T09:35:00.003+01:00

Ja tenim vegueries, però com bé diu la dita, mai plou a gust de tothom. Per alguns, com el delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, ahir va ser un dia històric, però per a d'altres, com l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, la llei finalment aprovada ha estat decebedora.

Després de tantes polèmiques i d'un llarg estira-i-arronsa per part de tots aquells que tenien alguna cosa a dir en aquest procés, ahir va quedar ben clar que no hi haurà capitals, sinó "seus institucionals". I tots contents. A Tarragona, satisfets per ser la "seu" de la vegueria del Camp de Tarragona (de moment, manté aquest nom a pesar de la reivindicació del consistori tarragoní d'eliminar "Camp de"), i a Reus, també contents perquè ja no es reconeixen capitals.

Però i a l'Ebre? Després de ser els que més hem demanat aquesta nova organització territorial, per activa i per passiva, no hi estem gaire d'acord, i per diversos motius. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, ja va assenyalar ahir la necessitat de corregir aspectes com el finançament o les competències. Ferré, com ja hem apuntat, lamenta que s'hagi ignorat el reclam ampostí de la cocapitalitat, i també va recordar la manca de consens: "Hi ha alcaldes de la Ribera d'Ebre que han qüestionat la seua pertinença a aquesta vegueria", va afirmar ahir.

Personalment, crec que potser les coses s'haguessin pogut fer millor, però adoptar una postura de rebuig sistemàticament tampoc crec que sigui massa positiu. Si volem diàleg i consens, potser que prediquem amb l'exemple.

Fotografia: via elpunt.cat. El delegat del govern brinda per la nova llei.

Amposta es transforma

2010-01-19T13:45:00.004+01:00

Recordo quan, ja fa uns quants anys, o potser no tants, un dels mestres del col·legi Miquel Granell sempre ens deia que, abans de construir l’escola, tota aquella zona d’Amposta eren oliveres. I això que, en aquella època, encara havies de passar pel costat de nombrosos descampats per arribar al col·legi…

No és la meua intenció fer un discurset emotiu de com era Amposta anys enrere, que per això ja tenim els protagonistes dels bancs del “si no fos…”, i de ben segur que ho fan millor que jo, però sí fer notar com es transforma Amposta. Pels que hi sou cada dia, potser els canvis no són tant evidents, però pels que ens passegem pels carrers només de tant en tant, Amposta es transforma a passos agegantats.

Algunes transformacions són petites, i d’altres, de gran dimensió, com les que s’estan vivint darrerament al barri del centre. Primer, les obres al carrer Verge del Pilar, i ara, les obres prèvies per la construcció del primer pàrking subterrani de la ciutat, que, personalment, crec que suposa un canvi molt gran en la fesomia del centre d’Amposta.

No tinc imatges per il·lustrar-ho, però si feu un repàs mental sobre aquesta zona del municipi, recordareu com ha canviat. En el lloc de la ja desapareguda parada d’autobusos, hi havia temps enrere una zona d’esbarjo. Després va venir la malaguanyada parada, ja que entre una cosa i una altra poc profit se n’ha tret, i ara, vés a saber com quedarà, el que de moment sembla un camp de batalla, un cop s’acabin les obres de l’aparcament.

El problema de les grans transformacions és que, tot i que es fan amb bona intenció, no se sap mai, fins al cap del temps, si donaran els fruits desitjats.

Aquí teniu unes quantes imatges de les obres de l'aparcament:

Lark About, finalista de l'Amplifica't

2010-01-16T19:34:00.008+01:00

El grup ampostí Lark About ha començat l'any amb bon peu. Les seues cançons, que sonen a punk rock i amb tocs d'ska ebrenc, els han fet arribar a la final de la segona edició del concurs de música en català Amplifica't, organizat per Joves d'Acció.

Lark About està entre els nou finalistes d'aquest concurs després d'haver actuat en la fase prèvia, en la qual hi havia 26 grups més, en un concert a Ontinyent. "Vam marxar del concert molt contents per l'experiència, però veiem molt difícil classificar-mos", explica Rafel Balada, el cantant del grup. Fa pocs dies, però, van rebre la notícia de que es trobaven entre els finalistes i que, només per això, els inclourien en un disc promocional.

Per Lark About, haver arribat a la final d'aquest concurs suposa "el concert més important" que hauran fet fins ara, des de la seua creació l'any 2004. I tot i que reconeixen que és molt difícil que guanyin, es mostren molt orgullosos de la seua trajectòria: "Anirem a passar-ho tot lo bé que puguem, i així també coneixerem molta gent i molts grups que segurament, no hagéssim conegut".

Des d'aquí, molta sort i molts èxits!

Fotografia: Lark About

Amposta capital?

2009-12-16T10:46:00.010+01:00

Les rivalitats territorials són gairebé inevitables, sobretot entre ciutats properes que lluiten per ser una més important que l’altra, o sinó almenys, que se’ls tingui a les dues amb la mateixa consideració. Aquests darrers dies, l’actualitat del Camp de Tarragona s’ha tornat a centrar en la picabaralla entre Reus i Tarragona. Però això, a Amposta, no ens interessa gaire, que ja en tenim prou amb la nostra, de picabaralla.

I sembla que la cosa no és cap broma. Ja ho va anunciar l’alcalde en un dels actes de la fira que tant harmoniosament vam celebrar la setmana passada: a Amposta no li agrada que l’única capital de la futura vegueria de les Terres de l’Ebre sigui Tortosa. I no s’hi conformarà. A partir d’aquí, ha començat la revolució, apropant-se gairebé a el que l’alcalde de Tarragona, Fèlix Ballesteros, va qualificar com “guerres civils territorials complicades”; referint-se a la seua disputa personal. Però no ens desviem del tema.

El debat ha arribat, com no podia ser d’altra manera, a la xarxa social de moda, Facebook. Resulta que servidora, com a bona ampostina, rep dues sol·licituds de grups: “Amposta capital de les Terres de l’Ebre” i “A favor de la vegueria i contra l'enfrontament Amposta i Tortosa”. En aquest moment, beneeixo la decisió que vaig prendre temps enrere de no fer-me de cap grup excepte que no el trobés extremadament curiós o interessant.

El cas és que ha tingut més èxit el grup que proclama la capitalitat d’Amposta, i no tant el que porta per bandera la unitat del territori. Ara bé, jo em pregunto: què volen els membres d’un i altre grup? Creuen, amb el cap i no amb el cor, que Amposta té, o no té, prous mèrits per ser capital? Prefereixen la co-capitalitat amb l’eterna rival, Tortosa? O lluitaran fins al final per defensar la bona causa de la capitalitat ampostina?

Sembla que ara, la capitalitat de les vegueries s’haurà de decidir per majoria en el consell que es crearà en cadascuna d’aquestes unitats territorials. És aquesta l’oportunitat que ha d’aprofitar la capital (si, aquí si que ho és) del Montsià?

Ah, m’oblidava d’apuntar que el grup Amposta capital està creat per membres de CiU, i el grup contrari a la disputa, per membres del PSC. Si aquesta disputa posa en perill la futura creació de la vegueria, que si tot va bé serà la primera de tot Catalunya, de qui serà la culpa? De moment, el delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, ja ha demanat que s'ajorni el debat de les vegueries, mentre que el delegat del Govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, reclama sensatesa.

Massa interrogants per un tema tant transcendental. Què en penseu, de tot plegat?

La crisi passa de llarg a Fira Amposta

2009-12-08T16:55:00.004+01:00

Amposta posa avui punt i final a quatre dies de festa que, com cada any, suposen una de les cites més detacades per als ampostins i ampostines: les fires. Enguany, Fira Amposta ha arribat a la 49a edició marcada pel context econòmic, però sembla que la crisi ha passat de llarg. Fa unes setmanes, l’Ajuntament ja va anunciar que es mantindrien el nombre d’expositors, i les expectatitves eren bones. Com va explicar dissabte el president de Fira Amposta, Josep Manel Ferré, “unes 55.000 persones visitaran la fira, i esperem que es generi un volum de negoci de 7,5 milions d’euros”.

A jutjar pel gran moviment que hi hagut als voltants de la Fira, amb grans dificultats per aparcar i molta gent passejant, segurament que el balanç definitiu serà positiu. I tot això sense parlar del siginificat especial que té Fira Amposta pels ampostins i ampostines. Són dies de festa, per tornar a casa els que no hi són, per trobar-se amb amics i familiars, per passar-s’ho be i per saludar enmig de la fira a aquelles persones amb les quals sembla que només ens trobem per aquestes dates.

A partir de demà, però, ja serà el dia en què la comissió organitzadora de la fira farà el balanç definitiu d’aquesta edició i començarà a pensar en la propera, en la qual es cumpliran les noces d’or de Fira Amposta. Llàstima que no estarà llest el nou pavelló firal per aquest aniversari.

Tot seguit, teniu algunes imatges d’aquesta edició de Fira Amposta.

Els joves ampostins veuen el futur professional lluny de la seua ciutat

2009-11-30T21:53:00.014+01:00

L’Ajuntament d’Amposta va adjudicar, fa unes setmanes, una seixantena de beques de transport, per un valor total de 8.000 euros, als estudiants universtaris que utilitzen el transport públic i que el curs passat van aprovar totes les assignatures de les quals s’havien matriculat. Aquesta és la segona edició d’unes beques ben rebudes pels universitaris i que, a la vegada, serveixen a l’Ajuntament per saber com veuen els joves el seu futur professional. I és que a més d’emplenar una sol·licitud i presentar els tiquets del transport, els joves han de respondre una petita enquesta.

Segons la regidora d’Ensenyament, Isabel Ferré, d’aquesta enquesta es desprèn que un 70% dels joves volen tornar a Amposta un cop acabats els estudis. Ferré, però, reconeix que el consistori haurà d’engegar polítiques laborals “per no perdre aquest valor de ciutadans qualificats”.

Des de Lo pont penjant hem parlat amb alguns joves que estudien fora de la ciutat, per saber com veuen el seu futur laboral a les Terres de l’Ebre i, concretament, a la capital del Montsià. Les respostes que hem rebut són diverses, però predomina una tendència general a percebre un futur professional complicat a la ciutat. I és que la majoria de la quinzena de joves que hem entrevistat vinculen directament el retorn a la ciutat un cop finalitzats els estudis amb la projecció laboral. Ho tenen molt clar: cap d’ells estaria disposat a tornar i treballar en una feina no relacionada amb els estudis. Això si, alguns reconeixen que tot depèn de la disciplina en la qual t’hagis format i de les expectatives personals de cadascú: “Hi ha carreres que és més fàcil trobar feina, però n’hi ha que és molt complicat o gairebé impossible”, comenta una jove.

Al marge d’això, també n’hi ha que recorden que als joves qualificats “els agrada viure en un lloc on hi hagi actes culturals i possibilitats de seguir formant-se”, cosa que a Amposta, pot ser complicada depenen de l’àmbit professional.

Com a conlusió, els joves reconeixen un avenç en els últims temps en les possibilitats laborals que ofereix la ciutat i el territori, encara que perceben molta feina a fer. Esperem doncs, que la voluntat de l’Ajuntament es transformi en accions que permetin que, algun dia, els joves puguin tornar lliurement a la seua ciutat d’orígen, sense dependre de les ofertes laborals que puguin o no puguin trobar.

Imatges: elaboració pròpia a partir de les entrevistes amb disset joves ampostins de diverses edats.

Els polítics ampostins a la xarxa (II)

2009-11-23T10:01:00.009+01:00

Toni Espanya: "Encara arrosseguem inèrcies absurdes del passat on la informació en exclusiva era sinònim de poder"

Com ja vam avançar fa unes setmanes, hem parlat amb Toni Espanya, portaveu del grup municipal del PSC, sobre la seua experiència amb les noves tecnologies en el món de la política. Espanya també és, actualment, director dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, i és un dels polítics ampostins més actiu a les xarxes socials.

Com creu que han d'utilitzar els polítics les noves teconologies?
Són una manera d'apropar el teu compromís públic i el teu treball a la gent. Des de la meua concepció de l'activitat pública, són uns instruments indispensables per apropar-se a la gent de forma directa, sense intermediaris.

De fet, la interacció que permeten les noves eines electròniques, ja siguin blocs o xarxes socials, hauria d'apropar la política als ciutadans i fer-los més partícips. Per què creu que això avui en dia encara no passa?
Són un conjunt de coses: manca de cultura d'incorporar aquestes noves eines a les rutines individuals diàries, prevenció per donar transparència a l'activitat pública per part dels seus responsables... Encara arrosseguem inèrcies absurdes del passat on la informació en exclusiva era sinònim de poder. També hi ha el fet generacional, molta gent de més de 50 anys que està en política té unes limitacions difícils de superar, però també hi ha gent més jove que no li veu el retorn. Jo poso el meu gra d'arena per apropar la política a la gent.

Vostè és un dels polítics ampostins més actiu a la xarxa. A què es deu?
Crec que els que estem en gestió pública a un cert nivell tenim l'obligació d'explicar el que fem i quins arguments emprem per defensar les nostres posicions polítiques. Fins ara depenies de l'atenció de la premsa perquè la gent conegués el teu treball. Els meus col·laboradors saben la importància que li dono a la transparència i a la informació. És un error veure els mitjans de comunicació com uns enemics. Són els millors aliats que tenim en la gestió pública i en l'activitat política. Malauradament, encara hi ha molta gent que té una actitud de prevenció cap als mitjans. Per mi és un error monumental i una concepció obsoleta del sentit de la cosa pública: no es pot amagar la informació que ens pertany a tots. La gent és agraïda i sap valorar i reconèixer aquesta actitud, tot i que no siguen de la teua corda ideològica. Tinc la sort de poder gaudir d'aquests nous instruments, en els que no vaig créixer com els meus fills, però crec que he sabut incoporar-los a la meua activitat de forma general. De fet, la relació amb els mitjans de comunicació sempre l'he volgut portar jo de forma personal, sense intermediaris. Les TIC m'ho permeten fer ara a gran escala.

S'ha fixat o ha seguit el model d'algun altre polític, o tot és iniciativa pròpia?
Sempre he estat molt actiu en les noves tecnologies. Hi ha gent que rep correus electrònics meus des de fa anys. Cada setmana faig una tramesa de dos correus amb notícies linkades sobre temes que jo considero d'interès local o general a més de 500 persones. Sovint rebo retorns que ajuden a matisar les informacions, o opinions a favor o en contra. En qualsevol cas, és una manera de tenir la gent informada i d'estimular la participació. Crec que la gent ben informada és més difícil d'enganyar.

Quin ús fa de la xarxa social Facebook? Participa en alguna altra?
A més del Facebook, tinc un bloc, que no tinc tant actualitzat com m'agradaria. Intento fer un parell d'entrades al mes. També tinc una Blackberry que em té informat al moment dels correus electrònics que rebo. Els que em coneixen saben que no tinc sempre el mòbil a prop, tot i que sí que està sempre en posició de vibració. M'ajuda molt en la feina, però tampoc en depenc. La cara negativa de les TIC és la dependència que et pot arribar a crear. No hem de perdre de vista que abans que res, som persones que tenim unes obligacions professionals i dependències personals i emocionals. Les TIC t'han d'ajudar en aquests àmbits, no segrestar-te.

Té més de 1.800 amics a Facebook. És una finalitat política o electoral?
2.000 a data d'avui. No tots són d'Amposta, en tinc molts del meu partit de tot Catalunya i altres de molts pobles de les Terres de l'Ebre. Sóc molt proactiu en la recerca de nous amics. Miro regularment els suggeriments a la pàgina d'inici que et fa el propi Facebook, i agrego tots aquells que, encara que no els conegui, siguin gent del territori i tingue, un número mínim d'amics en comú. Crec que he deixat clar que és una conseqüència de la meua visió de la política.

Fotografia: Bloc d'Antoni Espanya

Dies de música

2009-11-20T08:43:00.006+01:00

La música serà la protagonista aquest cap de setmana a Amposta. Diumenge, 22 de novembre, és Santa Cecília, patrona dels músics, i com a municipi on la música de banda és una tradició centenaria, ja aquesta nit comença la festa dels músics.

La Lira Ampostina oferirà, a partir de dos quarts d'onze, el tradicional concert de Santa Cecília, amb el qual s'enceta la temporada de concerts de la banda. El concert no només comptarà amb l'actuació de la banda, sinó que també hi participaran el quartet de saxofons Triptone, el Terranova Brass Quintet, i el Cor de la Lira Ampostina. Un viatge musical que portarà els espectadors del jazz a la música llatina.

Demà és el torn de la Unió Filharmònica. A partir de les deu, la banda juvenil, la Coral Aquae, i la banda de música, ens oferiran un concert que vol homenatjar el mestre Josep Maria Arasa Gargallo, en motiu del centenari del seu naixement.

I diumenge, el sentit homenatge a la patrona. Santa Cecília va ser una dama romana, i la seua fama musical es basa en la seua llegenda, segons la qual cantava a Déu tot pregant-li mentre moria martiritzada. Se la va començar a relacionar amb la música al segle XV, i aviat es va fer popular. El 1594, Gergori XIII va proclamar-la patrona de la música, i la primera festa en honor seu va ser a Normandia. Diumenge, doncs, els músics de les dues bandes homenatjaran a la patrona i viuran la seua festa, la de la música. Ampostins i ampostines, gaudiu-ne!

Fotografia: imatge de Santa Cecília

Els polítics ampostins a la xarxa

2009-11-03T12:50:00.009+01:00

Renyits amb el món internauta

No sé si es tracta d’un dels molts “efectes Obama”, però cada vegada els polítics del nostre país són més presents a la xarxa, ja sigui a través de blocs personals, planes web institucionals o fins i tot amb les xarxes socials com Twitter o Facebook. Arran d’aquest boom mediàtic, em vaig preguntar si els polítics ampostins també seguien aquesta tendència.

Els resultats, després d’algunes indagacions, no són gaire esperançadors. Sembla que la moda internauta no ha arribat a la política ampostina, i la majoria dels nostres polítics no estan gaire presents a la xarxa. A Manel Ferre (CiU), per exemple, el podem trobar en una plana amb domini personalitzat, però curiosament l’última actualització data del maig del 2007, coincidint amb els darrers dies de campanya electoral. D'altra banda, des de la web de l’Ajuntament, es pot enllaçar al Diari de l’Alcalde, però resulta que no és per xafardejar que fa el nostre alcalde, sinó que es tracta d’una pàgina on hi ha notícies d’àmbit local d’arreu de Catalunya (i l’última sobre Amposta és del juliol). Sembla, doncs, que l’alcalde no compta amb internet com a via prioritària de comunicació amb els ciutadans.

Una situació similiar és la de Marta Cid (ERC). La darrera actualització de la seua web també coincideix amb els últims eleccions municipals. A més d’aquesta plana, compta amb un bloc, tot i que només s’hi publiquen els reculls de notícies, i l’última actualització també data de la darrera campanya. Una pàgina que donaria molt de joc a aquest grup de l’oposició és esquerramposta.cat, ja que podrien publicar-hi què fan per la ciutat, propostes, idees... però semblen tenir-la un poc abandonada.

On si sembla que es fa més ús de la xarxa és entre els membres del grup de l'oposició (PSC). El seu portaveu, Toni Espanya, té, a diferència dels seus companys de ple, una presència més “mediàtica”. Compta amb un bloc personal, que actualitza regularment, i és bastant actiu a Facebook.

Properament, Toni Espanya ens parlarà de la seua experiència a la xarxa, però de moment, què us sembla la presència mediàtica dels polítics ampostins? Creieu que a través de la xarxa podrien apropar més la política als ciutadans? O no hi ha res més que un objectiu electoral?

Recuperar el passat

2009-10-30T10:11:00.006+01:00

Tots els ampostins i ampostines recordarem la festa del centenari de la ciutat que es va viure fa uns mesos. Es van celebrar dos actes destacats: la Festa del Mercat a la Plaça i la inauguració del Pont. La veritat és que la Festa del Mercat va tenir molt èxit, tot i ser la primera, i molts ciutadans que estaven expectants, de seguida es van il·lusionar en poder implicar-se més en la següent edició.

Doncs bé, ara tenen l'oportunitat de fer-ho. S'han posat en marxa uns tallers per a la festa gratuïts que promouen la cultura popular. Aquests tallers permetran que la propera festa del mercat encara sigui més lluïda. Alguns ja han començat, com el de pauma i el de balls de principis del segle XX, però encara en queden un parell per poder-s'hi inscriure: el de jocs tradicionals i el de cuina tradicional. Estan oberts a tot el públic, però especialment, el primer s'adreça a estudiants de magisteri, monitors de lleure i professors. I el segon, a restauradors i cuiners.

Sembla que Amposta, amb una festa com aquesta i totes les activitats paral·leles que se'n deriven, busca recuperar el seu passat i donar-lo a conèixer a les generacions més joves, així com fer-les partíceps i protagonistes d'aquest passat. A més, potser estem davant d'un nou model festiu, el del retorn a èpoques passades, que s'ha explotat en moltes ciutats i que fins ara no havia arribat a la capital del Montsià. Com ho veieu? Creieu que la festa del Mercat, si manté la continuïtat, a la llarga pot arribar a convertir-se amb un referent, com ho és la del Renaixement de Tortosa?

Fotografía: 1a festa del mercat a la plaça. Dimas Balaguer, publicada a El Punt (24/05/09)

Es busca patrocinador de 60.000 euros

2009-10-24T14:19:00.008+02:00

La crisi econòmica ha arribat, fins i tot, a l’esport ampostí. O si més no, això sembla. El president del Club Futbol Amposta ha anunciat la mala situació econòmica per la qual, diu, està passant el Club. Segons Tarrazona, molts socis no poden pagar la seua quota i l’única solució és trobar un patrocinador que injecti 60.000 euros. Per aconseguir-ho, Tarrazona sol·licita el suport del consistori i de la ciutat en general, ja que diu que s'ha de valorar si Amposta pot sostenir un equip a tercera divisió.

La notícia em sorprèn. El primer equip, com s'ha dit, està jugant a 3a divisió, i el Club Futbol és una de les entitats esportives de la ciutat amb més base, per no parlar ja del suport social que rep (té al voltant d'uns 600 socis i actualment patrocinat per Arròs Montsià, Mapei i Grosmercat, entre altres). Veient-ho així, la seua situació és molt millor que la d’altres entitats, com per exemple la Unió Atlètica Montsià, o el bàsquet, per esmentar-ne només un parell, que sempre han estat esports minoritaris i, com a tals, han sofert moltes mancances (el Club de Bàsquet, per exemple, no disposa ni d'una pista pròpia per poder entrenar, i a la UAM ja coneixen què és no tenir un patrocinador que faciliti i ajudi a la tasca del club).

Si alguna cosa caracteritza Amposta és la gran varietat d'entitats esportives: rem, handbol, atletisme, patinatge, hockey, futbol, bàsquet, twirling, ginmàstica rítmica, natació, esgrima. Ho demostra el Centre de Tecnificació Espotiva (un dels set que hi ha a Catalunya) i que a falta de completar la infraestrucutra, està en marxa des de la temporada 2004/05. Però al llarg de la trajectòria de totes aquestes entitats espotives, moltes s'han trobat amb mancances d'infraestructura, i amb manca de suport institucional. I algunes, encara ho pateixen ara. Sobretot, perquè alguns clubs, com el de futbol, han estat històricament més ben recolzats. Així, doncs, tot i que potser ara és moment d'ajudar el club de futbol (encara que potser primer s'hauria d'estudiar l'estat econòmic del club a fons), també és moment, ara i sempre, de donar el màxim suport a totes les iniciatives esportives, sense discriminar-ne cap i independentment de quina sigui la disciplina.

Fotografia: Club Futbol Amposta

Si no fos per les associacions...

2009-10-16T10:01:00.000+02:00

Informa la pàgina web de l'Ajuntament d'Amposta que avui, divendres, l'associació sociocultural Tarambana enceta la segona edició d'un cicle de documentals.

Sota el suggerent títol "Mirades", el cicle s'engega aquesta nit amb la projecció d'un documental francès, Ser y tener, a les 21:30 al Casal municipal. El cicle projectarà vuit documentals des d'avui i fins al maig, i com a novetat d'enguany, després del visionat hi haurà una estona de tertúlia, dirigida per algú relacionat amb la matèria tractada en la peça audiovisual.

Sovint ens queixem de la manca d'iniciatives culturals a la nostra ciutat, però des d'aquí volia reconèixer la tasca de moltes associacions i entitats, ja que és gràcies a la seua empenta que gaudim d'activitats tant interessants com aquesta. Si no fos pel teixit associatiu, Amposta no gaudiria d'un cicle de concerts, el Saló de la Infància no seria possible i, en definitiva, l'oferta cultural seria bastant limitada.

No voldria subestimar el suport del consistori en la majoria d'activiats (això ja seria un altre tema), però en aquesta ocasió vull reconèixer l'esforç de les associacions, que tot i que massa sovint passa desapercebut, és d'on surten les idees, les ganes i la il·lusió de fer coses per la ciutat.

Fotografía: Ajuntament d'Amposta

Terra de (massa) bous

2009-10-12T16:34:00.000+02:00

Que Amposta és terra de bous ho deixa molt clar l’escultura de benvinguda i homenatge a aquesta tradició a la rotonda de l’avinguda Aragonesa. Aquests darrers dies, l’actualitat política de la ciutat i de les Terres de l’Ebre en general, també ens recorden aquest tret característic del territori. Amposta, Deltebre i l’Aldea han demanat, en els respectius ajuntaments, que es reconegui aquesta festa, per tal que s'incorpori al catàleg del Patimoni Festiu de Catalunya.

Aquesta és, sens dubte, una bona iniciativa. Les festes de bous a Amposta es remunten a finals del segle XIX i principis del XX, quan ja es té constància de l’existència de la festa del bou capllaçat la vigília de la Mare de Déu d’agost. Per tant, la petició és del tot lícita. Si a això hi sumem que el consistori ampostí ha demanat que es regule la festa, convertint el manual de bones pràctiques taurines en un decret llei de correbous, la notícia no pot ser més positiva.

Però Amposta no només ha de ser terra de bous. En els últims anys, les festes majors es veuen eclipsades per la passió taurina. És cert que les festes serveixen per mantenir vives les tradicions, i ningú les entendria sense bous, però en unes festes populars s’han de complaure tots els públics. Des del respecte per la tradició i els seus aficionats, molts ampostins i ampostines han reclamat, els darrers anys, més actes i activitats alternatives, però any rere any, el programa de festes decep a tots aquells que no participen dels actes taurins. Aquesta reivindicació ja ha arribat a les xarxes socials, però faltarà veure si de cara a l’any vinent, trobem algun indici de canvi en el programa.

Fotografía: escultura situada a la rotonda de l'avinguda Aragonesa. Manel Zaera.

Benvinguts!

2009-10-05T11:22:00.001+02:00

Salutacions a totes i a tots, i benvinguts a Lo Pont Penjant. Aquest bloc, que he posat en marxa en el marc de l'assignatura Periodisme especialitzat en entorns multimèdia (la qual curso en el meu últim any de carrera a la URV), pretén tractar aspectes de qualsevol àmbit que afecten la ciutat d'Amposta. Es tracta de fer una anàlisi crítica sobre els temes d'actualitat i sobretot, del que preocupa als veïns d'Amposta. És per això que us demano la vostra participació, per tal que aporteu la vostra opinió i també proposeu temes que cregueu rellevants. La intenció és crear també un espai de debat i diàleg en el qual, totes les aportacions, seran benvingudes.

Per part meua, res més de moment. Em posaré a treballar en el primer tema que tractaré, en el qual encara estic rumiant, i aviat en trobareu notícies. Només em queda animar-vos a participar!

Salut!